Només és una trista disfressa més.

Disfresses per tot arreu. Disfresses de color per dissimular la trista realitat. Només són una capa exterior, les escames de l'home. Quan parles amb la gent, només veus somriures als seus rostres, som si fossin feliços. Però només són somriure de dissimulació, reines de la mentida. Només serveixen per ocultar la nostra pobresa interior. Sota aquells somriures únicament hi han llàgrimes de dolor. Llàgrimes que no ens deixen dormir per les nits, que no ens deixen viure en pau. El dolor en corroeix per dins, però en lloc d'intentar superar-lo, l'amaguem dins nostre, i ens va fent mal poc a poc, però nosaltres el dissimulem.

I el dissimulem bé, amb una mica de maquillatge a la cara ja està tot solucionat. Maquillatge per a que no se'ns notin les ulleres, ulleres de no dormir, no dormir per haver estat plorant tota la nit. 

Després només em de mantenir-nos ocupats i no pensar-hi diuen, però l'únic que estem fent és retardar aquest dolor que, tard o d'hora, acabarà venint. I acabarà venint de la forma més horrible possible. Per això heu de treure la ràbia i la tristesa que porteu dins, heu d'intentar superar-les i acabar amb elles.

"Sé que aquesta és la persona que no t'agrada, però en realitat és així com sóc i com he sigut sempre. El jo dels somriures només és una disfressa per ocultar el buit que porto dins. No em puc queixar de la meva vida perquè segurament hi haurà gent que ho estarà passant molt més malament que jo, però t'asseguro que la meva vida no té quasi res de bo. Sempre vaig amb un somriure perquè no vull que ningú vegi el veritable jo...

Però tranquil·la, sé que no t'agrada aquest jo, i t'estimo massa com per que ho vegis, així que amb tu seré el jo dels somriures, com amb tota la resta de gent, no faré excepcions".

Dedicat a Maria Borrell, una persona important per mi, pels bons moments que encara ens queden per viure.