En un lloc on no hi ha marxa enrere.

-Bon dia.
+Bon dia.
-Encara segueixen allí?
+Sí.
-Vaja...
+No sé perquè t'estranyes, sempre estan allí, mai marxen.
-Segueixo tenint l'esperança de que ho facin. Segueixo esperant...
+Doncs segueix esperant, perquè no ho faran. Mai.
-Perquè sempre ets tan negatiu?
+No sóc negatiu, sóc realista.
-Han portat ja l'esmorzar? Tinc gana...
+No, i no crec que ho facin.
-Perquè?
+Ahir el de la cel·la cinc la va liar parda, i com a càstig ens han deixat sense esmorzar i sense sopar a tots.
-Maleït sigui el de la cel·la cinc!
+Maleir-lo no t'aconseguirà l'esmorzar.
-Ho sé, però ja van tres vegades en aquest mes. Els demés passem gana, saps?
+Dis-m'ho a mi, cada vegada que porten alguna cosa de menjar t'ho menges tu quasi tots.
-No sé perquè et queixes, ho vam acordar el primer dia. Jo menjo més que tu, però tu dorms al matalàs.
+Doncs ara quasi preferiria que fos a l'inrevés.
-Haver-ho pensat abans.
+Avui també has tingut somnis?
-Sí, avui he somiat que estava lluny, en un lloc tenebrós i estrany, en el que habitaven éssers com jo. Parlaven, cantaven i em cridaven...
+Doncs dubto molt que aquest somni es faci realitat.
-I com saps tu això?
+Massa imaginació tens tu! Au va, descansa que després vindran a buscar-nos, i ja saps el que toca avui.
-Sí, més sofriment.