dijous, 17 de juliol del 2014

Malson infernal.

Fa calor. Molta calor. No puc respirar. El fum ho tapa tot, m'asfixia. Em vaig consumint poc a poc, no puc més.

No recordo com va començar. Una flama, després una columna de fum i després aquest malson infernal.

L'aire ardent em recorre tot el cos. Es clava en mi com un punyal. Crema, crema molt. No puc escapar. No sé que fer, em queda poc temps. Busco aigua, un indici d'alguna cosa freda i humida, però no trobo res. La desesperació es va apoderant de mi, em sento perduda, desorientada.

La calor va vencent els meus sentits poc a poc. Em crema la pell. M'incendia el cor. Me va guanyant lentament.

Escolto una veu, una veu familiar. Intento endevinar d'on ve. Sí, és allà. Distingeixo una silueta entre tota aquesta fumera. La veig, intento arribar fins ella, intento assolir-la. Però els peus em cremen, i sento que no seré capaç d'arribar-hi.

De sobte caic. Ja tot està perdut. El dolor es va apoderant de mi. Les poques defenses que em queden lluiten per mantindrem viva, però sento que la mort ja està a prop.


El dimoni la ha enviat per recollir-me... al fi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada