dimecres, 9 de juliol del 2014

El viatge de la vida.

Naveguem en un vaixell, un vaixell sense destinació. Sense cap direcció. Però en aquest vaixell nosaltres som el capità, el capità dels nostres errors, dels nostres somnis, de les nostres decisions. Podem decidir on anar, el nostre destí. Però a vegades comentem l'error de deixar-nos portar per les corrents marines, o li entreguem el timó a una altra persona, i això ens porta a l'enfonsament del vaixell. 
Llavors perdem el rumb, i no sabem on anem, ja no podem fer res. Se'ns va el vaixell, xoquem contra icebergs , ens ofeguem a la nostra pròpia llar, i veiem com les persones que més estimem s'ofeguem lentament. I, poc a poc, aquell vaixell que havia estat ple de somnis i d'il·lusions, ara es converteix en una vaixell fantasma. 
Per això hem de ser forts, hem d'aferrar-nos al timó i no deixar-lo per res del món. Hem de defensar el que és nostre, nostres idees, nostres raons. No deixis mai que algú et prengui el timó, o podries ofegar-te. No deixis que et mengin el cap amb els seus falsos arguments, només són pirates sanguinaris que van perdre el seu vaixell per ser dèbils, i ara busquen un altre que agafar. No caiguis en la temptació, o t'agafaran amb les seves mans brutes i et tiraran a l'aigua, separant-te dels teus somnis, i t'ho prendran tot, i no tindràs una altra opció, hauràs de convertir-te en un d'ells, et transformaràs en un pirata més en aquest mar ple de maldat. 
Has d'agafar el teu vaixell i enfrontar-te als pirates, ningú va dir que mantenir el vaixell fos fàcil, però és la teva única opció. Per arribar al teu destí hauràs de passar per innumerables proves i perills, proves que et faran for poc a poc i t'ajudaran. Però primer has de saber on vols anar, perquè una vegada decidit, ja no podràs donar marxa enrere. Has d'escollir bé, no deixis que escullin per tu. Perquè al viatge de la teva vida, tu decideixes per on vols passar, a on vols arribar.
Ara dis-me, tens clar el teu destí? 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada