Tens por? La tens? Sí, oi? Ara que el sol se'n va i ara que lluna torna, ara que l'obscuritat et torna cega, que les cuques de llum s'apaguen i que les estrelles no brillen. Ara, per fi, tens por.
Ara és el meu moment. Tants anys ocultant-me, tants anys fugint, però ha valgut la pena esperar. Ara per fi em toca a mi. Allò a el que més tems, allò a el que sempre has tingut por, ara està de part meva. Preparats per derrocar-te.
Venjança? Sí, ho podríem dir així. Fer-te pagar tot el que em vas fer. Pensaves que feies el bé? T'equivocaves. Ningú no fa el bé ni el mal, únicament són productes de la nostra tossuderia, del voler tindre explicacions per tot.
"Has ferit algú? Li has fet sentir malament? Ets dolent." No, potser l'altre li ha donat raons suficients per fer-li mal. No penseu en això, veritat? Un altre error.
Observa la poca llum que queda, és l'última que veuràs.
Ara tens el que et mereixes. Faràs tot el que et digui, em diràs tot el que vulgui sentir, sinó, ja pots començar a pregar a allò al que dieu Déu.
Perquè en la venjança el més dèbil és sempre el més feroç. (Anònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada