L'ocell.

EL DESIG DE L'OCELL.

L'ocell volava, l'ocell observava. L'ocell sabia tot el que succeïa en aquell lloc, sabia quan i com succeirien les coses. L'ocell ja portava temps en aquell lloc, portava tant de temps que es podria dir que l'ocell era més vell que el lloc. No obstant, l'ocell estava trist, bastant trist. L'ocell volava, sí, però no era lliure. L'ocell no havia sortit mai d'aquell lloc, i volia veure allò que succeïa fora d'aquelles fronteres. Volia viatjar, volia aprendre, volia gaudir i volia explorar. Volia visitar tots aquells llocs dels quals tant n'havia sentit parlar. Era l'únic que desitjava.

L'OPORTUNITAT DE L'OCELL.

L'ocell s'ofegava en la rutina, ja tenia aquell lloc molt vist. Així que va decidir aprofitar quan ningú el mirava, quan ningú li parava atenció, per marxar-se. Marxar-se lluny, molt lluny, per fi faria realitat el seu somni. Volaria alt, molt alt, i observaria des les estrelles tot allò que no podia volar. Exploraria noves ciutats, nous boscos, noves muntanyes, nous llocs. Coneixeria més ocells com ell, esperits lliures que també haurien decidit marxar. Seria com aquelles aus que veia vindre a la tardor i anar-se'n després, lliures. Sempre els havia envejat, ells viatjaven d'un lloc a un altre, tot l'any viatjant, tot l'any descobrint, just el que ell faria.

L'OCELL NO VOLA.

L'ocell va marxar, sense avisar ni dir-s'ho a ningú, va marxar sol, amb l'única companyia de la seva ombra. Però només portava uns quants metres quan alguna cosa el va retenir. No sabia dir el què ni perquè, però així ho va fer. Una força l'atreia a aquell lloc, el seu lloc, i era més fort que ell. No podia avançar, la força s'ho impedia, però ell volia llibertat. L'ocell es va desesperar i, amb un últim esforç per aconseguir la seva llibertat, va utilitzar totes les seves forces en vèncer allò que el retenia, però no ho va aconseguir.

L'ocell, esgotat, va caure, va caure precipitadament fins tocar el terra i, de la caiguda, es va partir les ales. L'ocell acabava d'esgotar totes les possibilitats de ser lliure, sense vol no hi havia llibertat.

"Deixeu-me volar!

Jo sóc lliure de fer el que vulgui,

no em tragueu la llibertat."

(El vol de l'home ocell, de Sangtraït) 

Ara l'ocell era esclau d'aquell lloc.