Des que eren petites els hi han dit que són princeses, que poden fer el que vulguin si s'ho proposen. Que si es fiquen un vestit i una corona, poden manar a qualsevol. Que seran senyores d'un palau, un palau preciós, en pau, sense mals ni discussions, sense mentides ni traïcions. Sempre els hi diuen que les seves vides seran perfectes, que encontraran un príncep del qual enamorar-se, i que ell les cuidarà tota la vida. Però les menteixen, les menteixen descaradament i sense compassió.
Però elles no ho saben, no ho saben fins que ja es tard, i ja no poden fer res per arreglar-ho. Només han sigut unes pobres víctimes més d'aquesta societat. Veuen com tot al seu voltant es va podrint, es va tornant negre, i es donen compte de que al conte del que sempre els hi havien parlat, en realitat governa el dolent. Els hi treuen els seus vestits, els hi roben els cavalls i els hi cremen el palaus, i, en un tancar i obrir d'ulls, els hi trenquen els somnis i els hi deixen sense res. Ara són només unes poques ànimes blanques deambulant per un món negre. No tenen res.
Intenten recuperar aquells somnis trencats buscant un príncep, però en el fons saben que no el trobaran. Intenten pensar que tot és només un malson, que encara queda esperança, i que despertaran al seu llit a palau. Però no és així, i poc a poc se'n adonen. Comencen a obrir els ulls i veuen l'horrible realitat. I llavors és quan les seves ànimes comencen a tornar-se grises, aquell gris que lentament anirà tornant-se negre, i una vegada més, s'hauran ofegat en les seves pors i la societat haurà guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada