Born this way

Crítiques. La primera paraula que aprèn aquesta societat. Crítiques de dia, crítiques de nit, menjant, quan t'aixeques i quan te'n vas a dormir, a  l'institut i al treball, en aquest país o en un altre. Dona igual on o com et critiquen, la qüestió és criticar-te. Sabeu que fa mal ser criticat per com ets? Per com vius? Per com penses? Mai ho entenen, cadascú té les seves pròpies idees, idees que et fan ser qui ets, et donen personalitat, et fan sentir especial. 

Però la gent només pensa en destruir-te les idees. I com ho fan? Criticant. Sabeu que és aixecar-te amb por a les critiques? A el que et puguin dir avui? Clar que no, mai ho penseu, mai reflexioneu. I cada dia és diferent, cada dia és pitjor. Caus en un precipici, un precipici que no té fi, no saps fins on pot arribar. Està obscur, humit i ple de llàgrimes. Proves a sortir, però l'únic que fas és caure, caure i caure. Caus en una profunda depressió. Ningú no respecta les teves decisions, les teves opinions. No t'entenen, no et volen entendre. Estàs sol, sol entre milions de persones, persones que no t'escolten, que no et veuen, que et senten... Enteneu ara la nostra història, oi? Sí, ara sí, no? Us aneu donant compte de que això també us ha passat a vosaltres, a tots vosaltres. Us han criticat, oi? Us ha fet mal, veritat? Ara ho sentiu, ho sofriu. 

Tots volen canviar-nos, no entenen que som diferents, que som únics, som especials. I ara ho entenc, sempre buscant una persona que et comprengui, que em faci sentir millor, però la veritat és que no trobarem ningú, perquè cada persona és única, no hi ha dos iguals. I sempre hi haurà algú que et voldrà destruir, que et voldrà enfonsar. Perquè? Mai ho sabrem, imperfeccions de Déu, la gent és així. Només sé que has de mantenir-te fort i no cedir a res. No permetis que et facin sentir poca cosa. No ploris, no mereixen les teves llàgrimes. Siguis tu mateix, no has nascut per complaure'ls, ja ets perfecta/e. No canviïs, ets el que ets, i el que ets ho decideixes tu mateix/a, i ningú més. Ets un estel caigut del cel, carinyo, recorda-ho. Escullis el que escullis et criticaran igual.

With: Nerea Modol